Estudi cas-control niat en la cohort dinàmica de població de residents de Catalunya (~ 7,5 milions d’habitants) en el període d’estudi 2014 – 2019. La població d’estudi són persones ateses per qualsevol servei públic de salut català per intent de suïcidi durant el període esmentat.
El present estudi utilitza dades procedents de diversos registres poblacionals:
(1) de caràcter administratiu, com el Registre de Mortalitat de Catalunya i el Registre Central d’Assegurats. Aquest últim conté informació socio-demogràfica (sexe edat, nacionalitat, indicadors socioeconòmics), informació de l’àrea geogràfica (per exemple, regió sanitària de referència), de les migracions, les defuncions i informació assistencial (com, per exemple, el número de persones que pateixen depressió o un transtorn mental, o el número de vegades que es contacta amb els serveis de salud) per a monitoritzar les necessitats sanitàries de la població catalana. Aquesta informació s’utilitzarà per construir la mostra de casos i controls niada en la cohort.
(2) de caràcter sanitari, com els registres electrònics de diferents serveis públics de salut: Atenció Primària, Urgències, Hospitals Generals, Hospitals Psiquiàtrics i Salut Mental Ambulatòria, que recullen un gran nombre de factors potencialment predictors de la conducta suïcida (per exemple, antecedents de conducta suïcida; qualsevol tipus de malaltia física; trastorns mentals, de la conducta, del desenvolupament neurològic, de personalitat i de consum de substàncies; qualsevol tipus de procediment mèdic; i informació sobre el número i el tipus de contactes sanitaris). Aquests diagnòstics i procediments s’han codificat utilitzant el sistema de Classificació Internacional de Malalties 9ª i 10ª Edició, Modificació Clínica (CIE-9-CM I CIE-10-CM); El Registre de Farmàcia conté informació de fàrmacs, prescrits pel sistema públic de salut i rellevants per a la predicció de la conducta suïcida (com, per exemple, psicofàrmacs i altres medicaments per al tractament de patologies somàtiques o amb efectes psicotròpics); El Registre del Codi Risc Suïcidi (CRS) que recull informació sobre els episodis de conducta suïcida que han tingut lloc a Catalunya des de l’any 2014. Per a cada episodi es recullen variables potencialment predictores de la repetició de la conducta suïcida com: l’escala de suïcidi de la Mini-International Neuropsychiatric Interview (MINI) 5.0.0; el tipus i letalitat de la conducta suïcida; la presència i el tipus de trastorn mental; altres factors psicològics com la desesperança, la impulsivitat, l’agressivitat; l’ús o dependència d’alcohol o altres drogues il·legals, malaltia física greu, estat de convivència, recolzament familiar o social, problemes socials, esdeveniments vitals estressants, accés a medis letals i antecedents familiars de suïcidi.
En una primera etapa de l’estudi, s’identificaran els casos d’intent de suïcidi mitjançant el registre CRS. Posteriorment es seleccionaran aleatòriament, 30 subjectes sense intent de suïcidi (grup control) per cada cas d’intent de suïcidi detectat i s’aparellaran per edat i sexe, sense reemplaçament, seguint un disseny de cas-control niat.
Estudiarem la freqüència de la conducta suïcida (de l’intent de suïcidi, repetició de l’intent i del suïcidi) a Catalunya i un gran número de factors potencialment predictors d’aquesta (més de 700 factors). S’utilitzaran tècniques d’aprenentatge automàtic (Machine Learning) per a desenvolupar algoritmes de predicció personalitzada del risc d’intent i de repetició de l’intent de suïcidi per a cada servei de salut. S’avaluarà el programa CRS, analitzant: (1) l’efectivitat (en termes d’hospitalitzacions per intent de suïcidi i morts per suïcidi) i els costos del programa, comparant amb el tractament habitual; i (2) la implementació del programa, utilitzant indicadors de cobertura i qualitat (és a dir, quantificant la proporció de la població diana que rep el programa i el grau de compliment del protocol d’actuacions del programa).