La conducta suïcida és un problema greu de salut pública que causa aproximadament 800.000 morts a l’any al món. L'any 2016, la taxa global de suïcidi estandarditzada per edat va ser de 10,05 per cada 100.000 habitants 1,2. El suïcidi és una de les 10 primeres causes de mortalitat prematura o anys potencials de vida perduts (APVP) en diverses àrees d’Europa, Àsia Central, Australasia, Sud-Amèrica, El Carib i Amèrica del Nord, representant el 2,2% del total d’anys potencials de vida perduts en el món3.
Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), la conducta suïcida engloba un rang de comportaments que inclouen la ideació suïcida (pensaments de suïcidi), la planificació (programació del mètode o procediment del suïcidi), la temptativa o intent de suïcidi (conducta potencialment lesiva, autoinflingida i sense un resultat fatal, sobre la que existeix una evidència implícita o explícita d’intencionalitat d’autoprovocar-se la mort) i el suïcidi (mort autoinflingida amb evidència implícita o explícita d’intencionalitat d’autoprovocar-se la mort)1,4.
La conducta suïcida pot aparèixer en qualsevol etapa del cicle vital. El suïcidi és la segona causa de mort entre els joves de 15 a 29 anys (després dels accidents de trànsit), ocasionant el 8,5% del total de morts; i la quarta causa de mort en persones de 35 a 54 anys1; tot i que les taxes de suïcidi més elevades es donen entre les persones de més edat3. També s’observen diferències segons el sexe; els homes presenten taxes de suïcidi més elevades que les dones. En 2016, la taxa de suïcidi estandarditzada per edat a nivell mundial va ser 1,8 vegades superior en homes que en dones2.
Els suïcidis i els intents de suïcidi condueixen a terribles conseqüències, no només per al propi individu sinó també per als seus familiars, amics i per la societat en general. A nivell de salut, les persones que realitzen un intent de suïcidi poden experimentar depressió, sentiments d’ira o culpabilitat, i seqüeles físiques de caràcter més o menys permanent, segons el medi que hagin fet servir i la gravetat de l’intent5. Els familiars, amics i cercle social proper de persones que han perdut la vida per suïcidi (supervivents) poden desenvolupar un dol complicat, depressió, ansietat, trastorn d’estrès posttraumàtic i presentar un major risc d’ideació suïcida i de suïcidi6,7. A nivell econòmic, s’ha estimat en 50,8 bilions de dòlars anuals els costos mèdics i laborals (pèrdua de productivitat laboral) derivats de la conducta suïcida en Estats Units8. A Espanya s’ha estimat que aquests costos representen al voltant de 565 milions d’euros9.
A Espanya, l’any 2017, van morir 3679 persones per suïcidi (2718 homes i 961 dones), el que representa una taxa de suïcidi de 7,9 per 100.000 habitants10. A Catalunya la taxa de suïcidi va ser del 6,6 per cada 100.000 habitants, el mateix any. Tot i així, el suïcidi representa la tercera causa de mort prematura, tant en homes com en dones (amb 24 i 23,2 Anys Potencials de Vida Perduts (APVP) de mitjana, respectivament)11,12.
La conducta suïcida és un fenomen complex i multifactorial. S’han identificat múltiples factors de risc i de protecció de la conducta suïcida – factors biològics, psicològics, socials, culturals o ambientals (per exemple, problemes de salut mental, abús de substàncies, privació socioeconòmica, dificultat per accedir al tractament, entre altres)1. Tot i així, encara no existeix un marc explicatiu consensuat del risc de conducta suïcida.
Un dels principals factors de risc del suïcidi és haver realitzat un intent de suïcidi previ. Els intents són més freqüents que els suïcidis; s’estima que per cada suïcidi es produeixen més de 20 intents de suïcidi1. A nivell global, s’ha estimat una prevalença de vida d’intent de suïcidi en adults del 2,7%13. Malgrat això, la fiabilitat de la vigilància dels intents de suïcidi és menor a la dels defalliments per suïcidi, degut a la falta d’un procediment estandarditzat de registre dels intents de suïcidi1,14.
En aquest sentit, la OMS defensa la centralització electrònica dels registres de salut amb l’objectiu de millorar la vigilància dels intents de suïcidi i dels factors que poden presentar relació amb la conducta suïcida15. L’anàlisi d’un gran volum de dades i l’ús de noves metodologies de la ciència de dades, com l’aprenentatge automàtic o machine learning, poden oferir noves oportunitats per incrementar el coneixement sobre la conducta suïcida.